Delegar el nostre legat ens resta existència
- aixadacomeixida
- 10 dic 2014
- 2 Min. de lectura
El verb “delegar”, guarda al seu interior la paraula "legar", eixa empremta que la nostra societat d'avuí deixarà a les persones del demà. I és que "legar", és el que hem anat fent al llarg de la nostra història d’homínids, de manera altruista, instintiva i natural; és a dir, hem sabut transmetre les idees, l’art i el coneixement, per construir-nos i constituir-nos, una societat cada cop més complexa; i en el cas, cada cop més explotadora, bèl·lica i material. Si llegat és tot allò que transmetem als nostres successors/es, aquest cada dia sembla més negre i desolador. I no perquè ja no queden béns naturals ni sabers fers, sinó perquè a hores d’ara, encara pensem que el prioritari per ser transmés a les futures generacions, passa pels recursos materials i la propietat privada. D’aquesta manera, ens fem cada cop més cecs, cada cop més sords... i confonem el que és una herència o un privilegi, en el nostre llegat com a espècie. Som nosaltres qui limitem les pluges i avancem deserts, som nosaltres qui erosionem la fertilitat amb la nostra passivitat, qui substituïm remeis naturals per problemes de síntesi som nosaltres qui desplacem o acabem amb el benestar i som nosaltres qui ens contraposem al futur, privant-lo de llibertats. Avui, amb una mirada nostàlgica i observadora, potser en som més, els que canviariem part d’aquest llegat actual. Si entenem que la importància per al futur radica en conservar la biodiversitat, aprendre a comunicar-nos entre persones i mitigar tota desigualtat social, potser som a hores de canviar les tendències, no creieu? Els boscos mediterranis s'hauran de recuperar aviat i tota la societat deu reinterpretar la seua importnacia per la nostra supervivencia i benestar. No valen moncultius ni clons! Volem diversitat! I això no ens ho van a regalar. Si volem que aquesta siga la nostra cultura i l’haurem de construir!! L’Aixada com Eixida continua la seua petita tasca de promoure la transformació territorial, aportant aquestes reflexions, i treballant per la transmissió d’un legat que reforce l’esperit del fet que TOTS SOM UN (sense diferències i sense privilegis!). El treball col·lectiu comença a partir de la interpretació, l’autoaprenentatge i el fet de compartir. I avança amb la transformació i l’esperança d’un món millor.
