top of page

Potencialment parlant!

Potser encara, molts/es de nosaltres, tendim a infravalorar-nos, quan mirem a un altre costat per buscar les respostes que precisem. I més, sense haver reflexionat col·lectivament de quines són les nostres eines i la nostra voluntat organitzativa.

Qüestionar-se les nostres limitacions com a grup de treball, és un assumpte de precaució, que ens denota un estratègia planificada del com avançar i del quan aturar-se, sense ser engolits per les desavenències. Verdaderament complicat i presumptament temerari.

Ara bé, qüestionar-se les nostres potencialitats, pense, és un assumpte de transformació, que denota que les limitacions de les persones estan en continu moviment, i que per tant, ens atorga capacitats i actituds suficients, per renovar-nos i provocar-nos dubtes contínuament. Ja que, si ni tant sols sabem on som capaços d’arribar nosaltres, no anem a prejutjar les motivacions i la voluntat dels nostres companys/es?

Ahir diumenge, l‘huracà de la Sobirania Alimentaria va transitar per les terres de l’Aixada com Eixida. Corria un vent devastador, capaç d’aixecar-ho tot, i donar-li la volta a tot el normalitzat. Sonava ben fort, com si de les veus que encara no parlen es nodrira. Tal volta cantava, com si dels ànims i dels animes es componguera. Arrancava malesa, malesa agarrada a la nostra escorça, i com una costra sacsejada. Podem pensar que no tenia direcció determinada, però el que feia realment era gaudir de la seua llibertat. Podem pensar també, que no tenia prou força i que per això prompte va desaparèixer.. però potser, simplement es descomponguera per entrenar els seus components; i la seua energia no es mitigara, sinó que es transformara en motius de fer.

Qui sap quan de devastadors podrem ser doncs, quan ens tornem a ajuntar!!??

Després de reflexionar conjuntament i manifestar qué som, ahir els membres del Sistema Participatiu de Garantia Ecollures, vam ser conscients d’enfrontar-nos a les nostres limitacions per conèixer les nostres potencialitats, i això ja és un gran pas.

Quan l’il·lusió i l’esperança es col·lectivitcen, no sabem ben bé a què estem jugant. Tal volta, el joc fa una estona que ja es va acabar i ara ens prenem les coses més serioses, perquè confiem amb la potència de ser part d’una comunitat.

Gràcies SPG per les teues potencialitats!!!

----------------------------------------------------------------------

POTENCIALMENTE HABLANDO!

Quizás todavía, muchos/as de nosotros, tendemos a infravalorarnos, cuando miramos a otro lado para buscar las respuestas que necesitamos. Y más, sin haber reflexionado colectivamente de cuáles son nuestras herramientas y nuestra voluntad organizativa.

Cuestionarse nuestras limitaciones como grupo de trabajo, es un asunto de precaución, que nos denota un estrategia planificada del cómo avanzar y del cuando pararse, sin ser tragados por las desavenencias. Verdaderamente complicado y presuntamente temerario.

Ahora bien, cuestionarse nuestras potencialidades, pienso, es un asunto de transformación, que denota que las limitaciones de las personas están en continuo movimiento, y que por lo tanto, nos otorga capacidades y actitudes suficientes, para renovarnos y provocarnos dudas continuamente. Puesto que, si ni tan siquiera sabemos dónde somos capaces de llegar nosotros, no vamos a prejuzgar las motivaciones y la voluntad de nuestros compañeros/as?

Ayer domingo, el huracán de la Soberanía Alimentaría transitó por las tierras de la Aixada com Eixida. Corría un viento devastador, capaz de levantarlo todo, y darle la vuelta a todo lo normalizado. Sonaba muy fuerte, como si de las voces que aún no hablan se nutriera. Tal vez cantaba, como sí de los ánimos y de las ánimas se compusiera. Arrancaba maleza, maleza agarrada a nuestra corteza, y como una costra zarandeada. Podemos pensar que no tenía dirección determinada, pero lo que hacía realmente era disfrutar de su libertad. Podemos pensar también, que no tenía suficiente fuerza y que por eso pronto desapareció.. pero quizás, simplemente se descompusiera para entrenar sus componentes; y su energía no se mitigara, sino que se transformara en motivos de hacer.

Quién sabe cuánto de devastadores podremos ser pues, cuando nos volvemos a juntar!!??

Después de reflexionar conjuntamente y manifestar qué somos, ayer los miembros del Sistema Participativo de Garantía Ecollaures, fuimos conscientes de enfrentarnos a nuestras limitaciones para conocer nuestras potencialidades, y esto ya es un gran paso.

Cuando la ilusión y la esperanza se colectivizan, no sabemos muy bien a que estamos jugando. Tal vez, el juego se acabó hace un rato y ahora nos tomamos las cosas más serias, porque confiamos plenamente en la potencia de ser parte de una comunidad.

Gracias SPG por las tus potencialidades!!!

Recent Posts
Follow Us
No hay tags aún.
Search By Tags
Archive
  • Facebook Basic Square
  • Twitter Basic Square
  • Google+ Basic Square
bottom of page